La cibada  

Etimología

El terme “Avena” prové del mot llatí Avena i el terme sativa prové del mot llatí”Sativus- a- um”, que significa “el que es cultiva o planta”. En catala Civada, prové de les llengues romàniques del terma “Cibare” que significa alimentar.

Conreu

La civada és una planta anual. Es pot sembrar tant a la tardor per ser recollida a finals d’estiu com a la primavera per ser recollida a la tardor. La civada vol temperatures moderades i humides típiques d’europa central i nord. També es conrea a les valls superiors de l’Himàlaia, o a l’estat indi de Himachal Pradesh.

Composició

Entre altres compostos, es rica en sals minerals (ferro ,zinc, magnesi) i Vitamines(A, B1, B2, PP, E i D).

Usus

La civada ha tingut i te molts usus dins les societats. En la dieta humana, s’empra com a aliment en els compostos de cereals i, a anglaterra, s’utilitza per a la fabricació de cervesa resultant en una cervesa negra molt valorada. També es popular el pa de civada produit a la gran bretanya i molt valorat a escocia com a part de la dieta dels escocesos.

Salut

La Herba de civada s’ha utilitzat tradicionalment amb finalitats medicinals: com a regulador del cicle menstrual, tractament de la dismenorrea, osteoporosi i infeccions del tracte urinari.

La civada conté mes fibra soluble que qualsevol altre gra. El seu consum, es creu que pot ajudar a reduir el colesterol dolent (LDL).

Farmacología

La civada en usos famacologics s’utiliza en la seva varietat “Avena Sativa L” por les seves propietats mineralizants i vitamíniques. També te propietats fungicides degut als avenacòsids presents a les fulles i antiinflamatories.

Dades Històriques

La civada es una planta de cultiu milenari, doncs es coneix desde l’any 100 avans de crist.Les seves varietats salvatges son originaries del Pròxim Orient. Mes tard, la civada doméstica s’ha trovat en excavacions a Europa central datades de la edat de Bronzo i tambe a Egipte.

Fonts: wikipedia